Gelats
Aliats contra la calor
Malgrat que a Grècia i Roma ja s'emprava el gel per
refrescar fruites i begudes, sembla ser que fou a la Xina on es barrejà per
primer cop el gel amb altres ingredients, com la llet, la mel o el suc de
fruites. Es diu que fou el llegendari viatger Marco Polo qui, al segle XIII, va
portar a Europa la recepta dels primigenis gelats. Pot ser que per això el seu
cognom ha donat nom als cèlebres gelats de gel glaçat al voltant d'un pal. El
nom, però, que rebien aquelles delícies –aptes només, és clar, per al paladar
dels rics i els nobles– era "sorbet", que venia del turc Xorbet. La primera gelateria l’obrí a París
el sicilià Francesco Procope al segle XVI, però hem de pensar que per mantenir
el gel que provenia de les muntanyes a la temperatura adequada, calia
conservar-lo en pous subterranis, cobert amb suro i palla… cosa que no era una
mesura del tot higiènica!
A casa nostra, malgrat tenir uns estius prou
calorosos, no som grans consumidors de gelats. Aquest mèrit se l’emporten els
australians i els nord-americans. Aquí a Europa els grans amants d’aquest
producte són els suecs i els finlandesos, que en mengen faci fred o encara més
fred.
De gelats n’hi ha bàsicament de dos tipus: els
cremosos i els de gel. Els cremosos normalment s’elaboren amb una base de llet
o nata, a la que s’hi acostuma a afegir força sucre i clares d’ou muntades. A més
a més s’hi pot barrejar una gran diversitat de fruites, cacau, fruits secs…,
sense oblidar-se dels additius (bàsicament colorants i aromatitzants). En
canvi, els de gel s’elaboren a partir de suc de fruita, xarop de fruita o
directament a partir d’aigua amb colorants i aromatitzants, però sense oblidar
tampoc d’una bona dosi de sucre.
Tant si escollim els d’un tipus com els de l’altre no
es poden considerar els gelats un producte baix en quilocalories. És cert, però,
que el contingut calòric dels cremosos sempre acostuma a ser més elevat. Si bé
els dos tipus contenen sucre, els gelats cremosos, que estan elaborats a partir
de llet o nata, veuen augmentat el seu contingut en greix, especialment
saturat, a l’afegir-s’hi ou, fruits secs o xocolata.
Deixant de banda la part més negativa dels gelats
cremosos, que és el seu elevat contingut calòric degut als greixos i sucres que
contenen, no podem oblidar que a la vegada són un producte molt nutritiu.
Destaca especialment el seu contingut en hidrats de carboni, proteïnes, i
minerals com per exemple el calci, gràcies a la base làctia que s’utilitza per
elaborar la majoria d’aquests gelats.
Actualment, fins i tot, s’està anant més enllà entorn
al món del gelat. A part del seu ús gastronòmic en la cuina moderna, també
s’estan provant aliments en forma de gelat per facilitar l’alimentació a
persones sotmeses a tractaments de quimioteràpia o radioteràpia, les quals
tenen dificultats a l’hora d’ingerir aliments, degut als afecte secundaris que
algunes vegades produeixen aquests tractaments.
Aquest estiu, com cada any, seguirem consumint
gelats, però per aquells que els preocupa la silueta, els haurien de prendre
amb moderació. O bé, elaborar gelats rics en vitamines, baixos en sucres i molt
refrescants a casa. Aquí en teniu una recepta:
Gelat de síndria i meló
En una batedora, es tritura la mateixa quantitat de síndria
que d’aigua fins aconseguir un líquid homogeni. S’omplen fins a la meitat
motlles individuals per fer gelats. Es congelen durant 45 minuts. Passat aquest
temps s’hi posa un pal (d’aquesta manera quedarà recte). I es tornen a congelar
durant 30 minuts més.
Després es tritura meló amb la mateixa quantitat
d’aigua i s’hi pot afegir menta picada. S’acaben d’omplir els motlles amb
aquest líquid de meló i es deixa al congelador almenys un parell d’hores.
Passat aquest temps, ja es pot gaudir d’uns fantàstics gelats cent per cent a
base de fruita natural i sense gens de sucre, aptes per grans i petits.
La recepta original d'aquest gelat i moltes altres coses sempre interessants les podeu trobar al bloc The Smart Spoon de la bona amiga Pilar Munné.
La recepta original d'aquest gelat i moltes altres coses sempre interessants les podeu trobar al bloc The Smart Spoon de la bona amiga Pilar Munné.
