El menú infantil
Tot nadó durant els seus primers mesos comença
alimentant-se de llet, per continuar progressivament amb els cereals, la
fruita, les verdures, la carn, el peix… i així fins assolir la introducció de
tots els aliments durant els primers anys de vida.
Quan els nens comencen a menjar fruita, se’ls preparen
purés amb fruites variades (poma, pera, plàtan, taronja…); les farinetes de
cereals també són d’allò més variades, fins i tot porten una barreja de 8
cereals diferents; i quan es preparen purés de verdures també se’n van
incorporant de diferents, com el carbassó, la carbassa o la pastanaga.
En aquesta edat, en la que l’infant encara ho pren pràcticament
tot triturat, la seva dieta és rica i variada en diversitat d’aliments. A
mesura que van creixent, mengen amb més autonomia i es van incorporant altres
aliments. Però sovint els pares descuiden la gran varietat de fruites, verdures
i cereals que prenien de més petits, per donar pas als menús típicament
infantils. Aquests menús, moltes vegades, per adaptar-se als gustos dels
menuts, es restringeixen a molt poca varietat d’aliments.
Des de fa uns anys, fins i tot als restaurants és
habitual trobar un “menú infantil”, que acostuma a estar format d’un primer
plat de macarrons o espaguetis i d’un segon plat de carn arrebossada, nuggets
de pollastre o croquetes, tot acompanyat de les patates fregides congelades de
rigor i ketchup o maionesa en abundància. I de postres que no falti un gelat i
com més gran millor.
Si això s’acompanya d’un esmorzar i un berenar moltes
vegades incomplerts o prefabricats a base de brioixeria industrial i sucs
envasats, cada vegada ens trobem més infants als que no agrada la fruita, la
verdura i el peix, però perquè des que se’ls donava en forma de puré, pràcticament
no n’han tornat a tastar. És molt important introduir aquests aliments a la
dieta habitual del nen. De fet, no caldria introduir-los, sinó només
mantenir-los de quan el menú del nadó ja els contenia. Un infant en el moment
que ja se li han introduït tots els aliments no ha de menjar una cosa diferent
dels adults. Cal que tota la família mengi el mateix, junts i a taula, perquè
així el nen aprendrà dels grans i els imitarà, però cal que els adults donin
bon exemple. Si el pare o la mare rebutja la verdura o el peix, el nen ho
aprendrà i també ho farà.
Si volem que els infants mengin de tot, cal preparar els
aliments de forma apetitosa pel nen, que visualment li vinguin ganes de
menjar-s’ho. Això s’aconsegueix posant molts colors al plat, jugant amb
diferents tipus de verdures, tallant-les de formes diferents i utilitzant coccions
variades perquè provi diferents textures. El nen també ha d’aprendre a apreciar
el sabor natural dels aliments, per tant cal fugir d’acompanyar-ho tot de salsa
de tomàquet, maionesa o ketchup, perquè al final necessitarà menjar-ho tot amb
aquestes salses perquè li agradi. Es poden utilitzar com a recurs algunes
vegades amb algun aliments en especial que li costi menjar, però no com a hàbit.
I perquè a un nen li vingui de gust menjar una cosa, també és molt important
que l’impliquem en l’elaboració del plat.
No podem pretendre que un nen es mengi un plat
d’espinacs o coliflor només bullits, perquè probablement a molts adults tampoc
els vindria de gust, però si aquesta coliflor la preparem amb patata i una
beixamel amb una miqueta de salsa de tomàquet i després la gratinem,
probablement sí que se la menjaran. I el peix, enlloc de fer-lo sempre
arrebossat, perquè no agafem un filet sense espines i el fem al forn amb patata
i ceba, o a la tardor podem substituir la patata per moniato, que és dolç i els
encanta, i així ens adaptem al aliments de cada temporada. I les amanides, si
els costa menjar-ne, els podem preparar un gaspatxo o bé un liquat de
pastanaga, tots dos són un entrant fantàstic a qualsevol àpat i ple de
vitamines.
Si durant la infància, el nen no s’acostuma a menjar de
tot, el menú infantil sovint perdura durant l’adolescència i després trobem
adults que continuen alimentant-se de menús típicament infantils: pasta o arròs
de primer i carn de segon. Pel contrari aquests adults presenten una “al·lèrgia”
visual al color verd, taronja o vermell que es troba en gran varietat de
fruites i verdures. I no dubteu que això acabarà passant factura en la seva
salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada