3 de nov. 2015
27 d’oct. 2015
Sense sucre
Per fomentar la consciència sobre el consum de sucre, a més a més del llibre La vida és més dolça sense sucre, podeu trobar molta informació a la web www.sensesucre.cat
Etiquetes de comentaris:
La vida és més dolça sense sucre,
sucre
La vida és més dolça sense sucre
Acabo de publicar un llibre amb Angle Editorial sobre com millorar la nostra salut prescindint d'un producte tan perillós i a la vegada omnipresent a l'alimentació actual, com és el sucre.
Etiquetes de comentaris:
La vida és més dolça sense sucre,
sucre
25 de febr. 2015
Piques?
Pautes per controlar el picoteig
Passes per davant de l’armari on tens la xocolata o les
galetes i no pots resistir la temptació de menjar-ne? Obres la nevera i la mà
se’n va directe a l’embotit? Comences a menjar fruits secs i no pots parar?
Compres llaminadures pels fills però te les acabes menjant tu?
És possible que et sentis identificat amb algun d’aquests
actes i és que el fet de menjar entre hores és quelcom molt estès. Probablement
ens hauríem de plantejar per què piquem, és potser per què tenim gana?
Generalment no. L’acte de picar és un acte impulsiu i que sovint no té res a
veure amb la gana, sinó més aviat amb el desig, l’ansietat o l’avorriment. És
habitual picar quan som a casa, ja sigui perquè durant el dia no ens hem
alimentat correctament, arribem morts de gana a la tarda i atraquem la nevera
mentre preparem el sopar; o potser piquem el cap de setmana per avorriment
mentre mirem una pel·lícula al sofà. Sigui el motiu que sigui, cal detectar les
causes que ens porten a picar i buscar-hi una solució, perquè sovint aquest
acte ens porta a consumir aliments molt calòrics que acaben repercutint en el
nostre pes. I per molt estrictes que siguem a l’hora de seguir qualsevol dieta,
si entremig apareixen molts episodis de picoteig, aquests fan que tornem a
recuperar fàcilment el pes perdut amb la dieta.
- Abans de picar, primer beu un got d’aigua o una infusió. El fet de beure ajuda a saciar i a la vegada ens pot ajudar a distreure la temptació de picar.
- Quan aparegui l’impuls de picar, intenta abans pensar uns segons. Vols menjar per què tens realment gana o simplement és desig d’alguna cosa?
- Si creus que és gana, pregunta’t quanta gana tens de l’1 al 10.
- L’aliment i la quantitat que has escollit per picar es correspon amb el nivell de gana que tens? Recorda altres ocasions en les quals has picat i posteriorment apareix el sentiment de culpa o t’has sentit empatxat.
- Planteja’t per què vols menjar: estàs avorrit, nerviós, cansat, enfadat…? Sovint volem emmascarar estats d’ànim amb el menjar. El menjar omple buits físics, però també anímics, però cal omplir els anímics amb altres coses.
- Què podries fer en aquell moment per no picar? Llegir, passejar, pujar i baixar les escales de casa, saltar a corda…
- Busca alguna activitat per distreure’t quan aparegui la temptació.
- També és important buscar alguna cosa que et motivi a no picar. Hi ha qui li funciona posar una fotografia a la nevera o a l’armari de les galetes d’algun moment en què es vegi bé, per tal de recordar-li no picar i seguir així. Altres prefereixen posar una fotografia en la qual no es veuen bé, perquè aquesta imatge els freni en el moment d’anar a picar.
- A vegades pot ajudar olorar un perfum que t’agradi, perquè això et farà sentir bé i et donarà forces per no picar.
- No mengis mai dret. Quan vulguis picar, agafa l’aliment escollit i asseu-te. D’aquesta manera en seràs més conscient i menjaràs menys.
- Igualment no mengis mirant la tele, a l’ordinador o realitzant una altra activitat, perquè pràcticament no t’adonaràs què has menjat i és possible que acabis repetint.
- És important visualitzar que no picaràs, així com estructurar correctament els àpats. Fes un esquema mental o escrit dels àpats del dia (esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar), així tindràs clar què toca menjar en cada moment i evitaràs l’ansietat per picar a deshora.
- No vagis a comprar quan tinguis gana, perquè acabaràs comprant aliments excessivament calòrics, rics en sucres i greixos.
- No tinguis aliments temptadors a casa o a la vista. Si cal, demana la col·laboració d’un familiar perquè els guardi on tu no sàpigues.
- Apunta tot allò que piquis cada dia. Així realment seràs conscient de tot allò que has menjat, ja que sovint el picoteig és quelcom tan impulsiu que ni tan sols recordem amb claredat tot allò que hem menjat.
- Si malgrat tot vols picar, un snack sa i poc calòric
pot ser una fruita o bastonets d’hortalisses com pastanaga, api, cogombre
o carbassó.
13 de febr. 2015
21 de gen. 2015
Els minerals
Funcions i fonts principals
El cos per funcionar necessita energia i aquesta l’obté dels
nutrients energètics o macronutrients que són els hidrats de carboni, els
greixos i les proteïnes. Però per gaudir d’una bona salut el cos també
necessita uns altres nutrients, anomenats micronutrients, que malgrat no
aportar energia i necessitar-los en petita quantitat, aporten qualitat a la
nostra alimentació. Aquests micronutrients són principalment els minerals i les
vitamines.
Cada mineral realitza una o diverses funcions dins d’aquesta
màquina d’engranatge perfecte, que és el cos. Per sort, cada mineral es pot
trobar generalment en diversos aliments, simplement cal portar una dieta
variada, per tal que no en manqui cap.
A continuació us proposo un petit repàs per parlar de les
funcions principals de cada mineral i dels aliments que els contenen.
- CALCI
La gran majoria del calci del cos es concentra als ossos.
Aquest calci va augmentant fins al final de l’etapa de creixement, moment clau
per fer-ne una bona reserva. Durant l’etapa adulta se’n manté la reserva, si la
dieta n’és suficient. I a mesura que ens fem grans hi ha una tendència a perdre
part d’aquesta reserva de calci, fent que els ossos esdevinguin una mica més fràgils.
Tradicionalment ens han dit que la llet i els seus derivats
(iogurt, formatge…) són la font principal de calci i és cert que en contenen.
Però també hi ha altres aliments molt rics en aquest mineral, com per exemple,
fruits secs com les ametlles, els vegetals verds com la mongeta tendra o el bròcoli,
els cítrics com la taronja o el kiwi, els llegums, la fruita seca com les
figues, llavors com el sèsam o el peix petit que es pot menjar amb espina com
les sardines de llauna. Per tant, és evident que el calci no només gira al
voltant de la llet.
Perquè el calci es pugui absorbir correctament és necessària
la vitamina D. Aquesta es troba al peix blau o als làctics. Però el cos també és
capaç de sintetitzar una part de vitamina D a través del sol. Quan el sol entra
en contacta amb la pell, part del colesterol es transforma en vitamina D. Perquè
el calci s’absorbeixi amb major facilitat també és molt important l’activitat física,
ja que el moviment facilita que aquest mineral penetri a l’interior dels ossos.
Per tant, si realitzem activitat física a l’aire lliure i ens toca una mica el
sol, aquesta és una molt bona combinació. El simple fet de sortir a caminar
cada dia ja és una pràctica positiva per a la salut dels nostres ossos.
En canvi, hi ha altres substàncies que dificulten l’absorció
del calci, com per exemple, el sucre. Un excés d’aliments i begudes rics en
sucre desmineralitzen l’organisme, afectant el calci i molts altres minerals.
Un excés de fibra pot dificultar igualment l’absorció de calci, ja que podria
augmentar-ne l’eliminació a través de les deposicions. També la presència
excessiva d’oxalats, substància present en verdures com les bledes o els
espinacs. Aquests oxalats s’acumulen principalment a l’aigua quan es bullen,
per tant és recomanable no aprofitar-ne aquesta aigua. I un altre element que
dificulta l’absorció del calci i com a conseqüència té un poder altament
descalcificant és l’excés de fòsfor a la dieta.
- FÒSFOR
El fòsfor és un mineral directament relacionat amb el calci,
ja que l’excessiva presència d’aquest impedeix l’absorció del calci. El
problema és que es tracta d’un mineral present en un gran nombre d’aliments de
consum habitual, com per exemple la carn, el peix o els làctics. Això significa
que, si la dieta és excessivament rica en proteïnes d’origen animal, la tendència
porta a descalcificar l’organisme. En aquest sentit les begudes de cola
provoquen aquest efecte en contenir molt de fòsfor. A més, els làctics a part
de contenir calci, també són molt rics en fòsfor, així que en realitat tenen
molt menys poder calcificant del que sempre se’ns havia dit.
- MAGNESI
El magnesi, juntament amb el calci i el fòsfor, també és un
mineral important dels ossos. A més a més intervé en la transmissió de l’impuls
nerviós, per la qual cosa és un mineral imprescindible pel sistema nerviós. Una
carència pot originar estats depressius, manca de concentració i insomni, així
com rampes musculars.
Es troba en molts aliments, però principalment en vegetals
de fulla verda rics en clorofil·la, llegums, fruits secs i cereals integrals.
Els cereals refinats, en canvi, perden pràcticament la totalitat del magnesi en
el procés de refinat.
- FERRO
Gran part del ferro del nostre cos es troba a l’hemoglobina.
L’hemoglobina s’encarrega de transportar l’oxigen a totes les cèl·lules del
cos. Si els nivells de ferro són baixos, aquest transport no és del tot
efectiu. A més a més tenim una reserva de ferro en forma de ferritina al fetge,
la melsa i la medul·la, que és convenient mantenir-lo dins dels límits
correctes per poder ser utilitzat quan sigui necessari.
Una de les conseqüències més directes d’una carència de
ferro és l’anèmia ferropènica. Relativament habitual especialment en dones
durant l’edat fèrtil, a causa de les pèrdues de sang durant la menstruació.
Els aliments amb un major contingut en ferro i amb major
biodisponibilitat són els aliments d’origen animal com la carn, el fetge, el
rovell d’ou o el peix. També es troba ferro en aliments d’origen vegetal, com
per exemple els llegums o fruits secs. El ferro d’origen vegetal és menys
biodisponible que el d’origen animal, però se’n pot augmentar la
biodisponibilitat, si es barreja amb aliments rics en vitamina C, com per
exemple fruites o hortalisses crues. El ferro present en unes llenties es pot
aprofitar millor, si per exemple s’acompanyen d’una amanida i d’un cítric de
postres.
- IODE
La major part del iode de l’organisme es troba a la glàndula
tiroide i és utilitzat per a la síntesi d’hormones. Aquest mineral es troba
principalment en tots els aliments d’origen marí (peix, marisc, algues…). Els
vegetals d’entrada no són rics en aquest mineral, però si han estat cultivats
en zones pròximes al mar, és possible que en continguin una mica gràcies a la
filtració de l’aigua subterrània. Una altra alternativa per aportar aquest
mineral a la dieta és incloure sal iodada.
- ZINC
Mineral molt important pel sistema immune, ja que afavoreix
la producció de limfòcits. A més a més juga un paper destacat en la
cicatrització de les ferides. I també és fonamental per al correcte
desenvolupament dels òrgans sexuals, així com en la reproducció i la
fertilitat. Es troba principalment en la carn, el peix, els ous, els cereals
integrals i els llegums.
- SELENI
Cada vegada hi ha més evidència de la gran importància
d’aquest mineral, ja que juntament amb la vitamina E és un agent anticancerigen
natural, gràcies al seu enorme poder antioxidant. A més a més també té un
efecte cardioprotector i retarda l’envelliment cel·lular. Es troba
principalment al peix i als cereals integrals.
- SODI
El sodi és el principal electròlit de la part extracel·lular.
S’encarrega d’evitar una pèrdua excessiva d’aigua de l’organisme, però pel
contrari, la presència massiva de sodi ocasiona retenció de líquids. Les
necessitats de sodi depenen d’aquestes pèrdues de líquid. En temperatures
elevades i amb una transpiració important les necessitats augmenten. El sodi
l’aporten principalment la sal que s’afegeix als aliments, a més a més del que
contenen la majoria d’aliments (làctics, embotits, carn, peix, pa, fruites,
verdures…). Amb el sodi acostumem a tenir més problemes d’excés que no pas de
defecte, essent causa de malalties habituals com la hipertensió arterial.
- POTASSI
El potassi, al contrari que el sodi, és el principal electròlit
de la part intracel·lular. És el mineral diürètic per excel·lència, i una dieta
rica en potassi evita la retenció de líquids. Els aliments més rics en potassi
són la patata, les verdures i les fruites. Si bé és cert que el potassi està
directament relacionat amb el sodi. Els aliments rics en potassi, però pobres
en sodi són els més diürètics.
A part d’aquests, hi ha una llarga llista de minerals
necessaris que intervenen en les nostres funcions vitals. Generalment, si es
realitza una dieta equilibrada i variada, és possible obtenir-los a través dels
aliments, la qual cosa permetrà gaudir d’un òptim estat de salut.
28 de nov. 2014
Les begudes vegetals
Una
alternativa a la llet
Per moltes persones probablement resulta
impensable esmorzar sense la presència de llet. Aquesta té una riquesa
nutritiva indiscutible, ja que aporta hidrats de carboni en forma de lactosa,
una dosi important de proteïnes i un mineral molt necessari que és el calci. Si
bé és cert, que la llet també és un producte amb un contingut considerable en
greixos, concretament greixos saturats i colesterol. Durant anys i anys ha
estat present a la nostra dieta de forma habitual i es considerava un producte
excel·lent nutricionalment parlant.
Però en els últims anys cada vegada es qüestionen
més els pros i contres d’aquest producte en la nostra dieta. Tant és així que
no és estrany trobar persones que han deixat de consumir llet, sigui perquè no
els agrada massa, perquè estan a favor de les veus crítiques vers el consum de
llet (molt esteses en els cercles més naturals i alternatius) o perquè han
experimentat algun tipus de problema de salut que se’ls ha solucionat deixant
de prendre’n. Davant d’aquest producte, ens trobem amb una dicotomia. Per una
banda, com que la nostra dieta habitual acostuma a ser molt rica en greixos
saturats i colesterol, cada vegada hi ha més persones amb hipercolesterolèmia i
problemes cardiovasculars, per la qual cosa se’ls recomana disminuir el consum
de tots aquells aliments que aporten aquest tipus de greixos, entre ells els làctics,
especialment els sencers. Sempre s’havien consumit llet i làctics rics en greix
i no hi havia tantes hipercolesterolèmies com ara, però és que actualment també
consumim molts més sucres refinats i greixos saturats provinents de carn,
embotits, brioixeria… i la suma de tot això és excessiva per a la nostra salut.
D’altra banda la llet que bevien els nostres
avis o besavis no té res a veure amb la llet que podem comprar avui en dia als
comerços. En aquella època pràcticament es desconeixien les intoleràncies a la
lactosa o les al·lèrgies a la proteïna de la llet, i és que aquella llet, era
llet. En canvi avui en dia la llet és un producte excessivament manipulat, i
això afavoreix la presència d’aquests problemes relacionats amb el seu consum.
Però la llet no n’és l’única culpable, ja que la nostra dieta ha canviat molt
respecte a la dieta dels nostres avis. La suma de tots aquests canvis, estan
afavorint cada vegada més els problemes de salut de la societat actual, a causa
d’una dieta que ens empobreix nutricionalment.
Per sort, avui en dia existeixen diverses
alternatives. Les persones a qui agrada la llet i no els produeix cap problema
poden seguir prenent-ne. Però a causa de la manipulació excessiva que pateix
aquest producte, els recomanaria que n’escollissin una d’ecològica. I per totes
aquelles persones que prefereixen substituir la llet per una beguda
alternativa, poden gaudir d’un gran nombre de begudes vegetals.
Les begudes vegetals són un producte semblant a
la llet d’aspecte, però amb unes característiques una mica diferents. D’entrada
són d’origen vegetal, ja que provenen de cereals, llegums o fruits secs. Com
que són d’origen vegetal no tenen colesterol ni pràcticament greixos saturats,
per la qual cosa són ideals per aquelles persones que han de controlar els seus
nivells de colesterol en sang. D’altra banda no contenen lactosa, per tant també
són molt ben tolerades per totes aquelles persones amb un cert grau d’intolerància
a la lactosa i que la llet els produeix problemes gastrointestinals.
Cada vegada se’n troben de més variades gràcies
a la bona acceptació que tenen. Però cal vigilar, perquè moltes de les grans
marques comercials de llet també elaboren begudes vegetals, que no totes són
del tot recomanables, ja que moltes d’elles contenen un percentatge molt elevat
de sucres afegits.
El consumidor coneix aquestes begudes com a
“llet de soja”, “llet d’avena”, “llet d’ametlles”, etc. Però aquesta no és la
seva denominació correcta, ja que només es pot etiquetar com a llet, aquella
que prové d’un mamífer. En realitat se les ha d’anomenar beguda de soja, beguda
de civada, beguda d’ametlles, etc.
Probablement una de les més conegudes és la
beguda de soja, amb un contingut proteic molt semblant al de la llet de vaca,
però sense els greixos saturats i la lactosa de la llet. Si bé és cert que la
beguda de soja resulta una mica indigesta per algunes persones, ja que al
provenir d’un llegum, pot provocar inflor o gasos.
Trobem altres begudes vegetals molt ben
tolerades digestivament com són les que provenen de cereals, com la d’arròs, la
de civada, la d’espelta, la de quinoa o la de mill. Totes elles són més baixes
en greixos i proteïnes i aporten una mica més d’hidrats de carboni. Però
igualment no contenen ni lactosa ni colesterol.
També existeixen begudes vegetals provinents de
fruits secs, com la d’ametlla o la d’avellana. Aquestes destaquen per ser una
mica més riques en greixos, però de tipus insaturat, és a dir cardiosaludables.
A més a més la majoria de totes aquestes
begudes, avui en dia es poden trobar enriquides amb calci, ja que aquest és un
mineral que la llet el conté de forma natural, però aquestes begudes no. Així
que amb l’addició d’aquest mineral es converteixen en una alternativa perfecta
a la llet. De totes maneres no seria un problema prendre-les sense calci, ja
que es pot obtenir calci de molts altres aliments, no només dels làctics. També
són font natural de calci moltes verdures, especialment les verdes, els cítrics,
els fruites secs o les llavors de sèsam.
Aquestes begudes són aptes per prendre fredes,
calentes o amb qualsevol preparació culinària en la qual habitualment hi posaríem
llet, ja sigui en una beixamel o en la massa d’un pastís. Totes elles, però,
tenen sabors diferents que val la pena anar provant. Així doncs totes aquelles
persones, que pel motiu que sigui, busquen una alternativa a la llet, avui en
dia poden escollir entre una gran varietat de begudes.
Etiquetes de comentaris:
articles,
beguda de soja,
beguda vegetal,
calci,
colesterol,
intolerància alimentaria,
làctics,
llet
Subscriure's a:
Missatges (Atom)