La soja

Si voleu saber-ho tot sobre la soja, us recomano llegir aquest article que he preparat.

La soja

Propietats nutricionals d’un aliment de moda

El cultiu de la soja prové originàriament del nord-oest de la Xina i fa més de tres mil·lennis que ja se'n coneixien les seves propietats nutritives i preventives de malalties. Els monjos budistes la van introduir al Japó al segle VII, on molt aviat es va convertir en un cultiu molt popular. Els vaixells procedents d’Orient la portaven en els seus viatges i a Europa se’n té referència des del segle XVII. En aquella època, els missioners van introduir el conreu de les primeres llavors d’aquella lleguminosa a Europa, però sense massa èxit. Al segle XIX es comença a cultivar a Estats Units, però la soja no es comença a utilitzar en l’alimentació humana a Europa i Estats Units fins ben entrat el segle XX. De totes maneres, el consum de soja als països occidentals encara és molt baix en comparació amb Orient, encara que les investigacions i descobriments de les últimes dècades sobre aquest llegum i les seves propietats curatives han fet que el seu consum vagi en augment.

La soja és un llegum molt ric nutricionalment. Concretament es caracteritza per un elevat contingut en proteïnes d’alt valor biològic amb tots els aminoàcids essencials, i també és extremadament rica en vitamines i minerals. A més a més posseeix un perfil lipídic molt interessant, ja que és rica en lecitina o fosfolípids, els quals intervenen en la prevenció i millora de certs transtorns lipídics, com per exemple els nivell elevats de colesterol en sang.

Tot i que la soja és un llegum, probablement no estem tant acostumats a consumir-la com a tal, sinó més aviat en forma d'algun dels seus derivats, com són la beguda de soja, el iogurt de soja, el tofu, el tempeh o els germinats de soja. Tots aquests productes són molt interessants, però també es pot consumir la soja com si es tractés de cigrons o llenties. Una manera molt interessant de consumir els llegums és barrejar-los amb algun cereal, com per exemple l’arròs, perquè els llegums acostumen a ésser deficitaris en un aminoàcid –la metionina– i els cereals en un altre –la lisina–. D’aquesta manera, combinant-los, s'aconsegueixen els vuit aminoàcids essencials, necessaris per obtenir una proteïna d’alt valor biològic, equiparable a la proteïna d’origen animal, com pot ser la de la carn, el peix o l’ou, que ja conté els vuit aminoàcids essencials. Així, si en algun àpat es combina llegum amb cereal, ja no caldria consumir proteïna d’origen animal en aquell àpat. Aquesta manera de menjar és molt habitual en persones vegetarianes, però també és molt recomanable per totes aquelles persones que han de controlar els seus nivells de colesterol, ja que tots els aliments d’origen animal en contenen, en canvi els d'origen vegetal n’estan totalment exempts.

Probablement un dels derivats de la soja més popular i conegut sigui la beguda de soja. Erròniament anomenada llet de soja, i és que el terme llet només es pot utilitzar quan es parla de la llet de mamífers, ja sigui vaca, cabra o la pròpia llet materna. Sovint s’utilitza la beguda de soja com a alternativa a la llet de vaca en aquelles persones que presenten una intolerància a la lactosa o una al·lèrgia a la proteïna de la llet. La beguda de soja és un correcte substitut en aquests casos, ja que al no contenir lactosa ni les mateixes proteïnes que la llet de vaca, és tolerada sense problemes per aquestes persones. Ara bé, perquè es pugui considerar la beguda de soja com una correcta alternativa a la llet de vaca, cal escollir aquelles begudes de soja enriquides amb calci, ja que del contrari, la soja no conté els mateixos nivells de calci que la llet, aleshores la dieta podria esdevenir descalcificant. A més a més la beguda de soja, com tots els aliments d'origen vegetal, no conté colesterol, a diferència de la llet que sí en té. Per tant també és molt recomanable per totes aquelles persones que hagin de cuidar la salut cardiovascular. Tanmateix és un producte molt consumit per les persones que segueixen una dieta vegana, la qual no inclou cap aliment d’origen animal. Però cal recordar que la beguda de soja no és l’única beguda vegetal que existeix, avui en dia també trobem begudes de civada, arròs, espelta o quinoa. I si es volen utilitzar com a alternativa a la llet també és recomanable que estiguin enriquides amb calci.

Un altre aspecte molt interessant de la soja és el seu contingut en fitoestrògens. Aquests són substàncies d’origen vegetal amb una estructura semblant als estrògens, d’aquí que s’acostuma a recomanar la soja per prevenir o tractar els símptomes de la menopausa. El fitoestrògen més comú són les isoflavones, les quals estan presents a la soja, però també en altres llegums com per exemple els cigrons. A les isoflavones se’ls atribueix la capacitat de prevenir el càncer de mama, així com tots aquells símptomes que pot comportar la menopausa, com són les sufocacions, l’osteoporosi o les patologies cardiovasculars. Això no significa que la soja sigui el remei a tots els símptomes de la menopausa, però sí que hi ha estudis que avalen que un consum regular d’isoflavones millora la simptomatologia associada. Aquest consum es pot fer a través de beguda de soja, iogurts de soja, tofu, etc., o també mitjançant isoflavones en forma de suplement.

Malgrat les nombroses propietats beneficioses de la soja, cal destacar que actualment hi ha un gran nombre de conreus de soja de tipus transgènic, així com també passa amb altres cultius. Per aquest motiu i, ja que actualment encara no es té la certesa absoluta de quines conseqüència sobre la salut produeixen aquests tipus de cultius modificats genèticament, és recomanable optar per les variants de cultiu ecològic.