La soja
Propietats nutricionals d’un aliment de moda
El cultiu de la soja prové originàriament
del nord-oest de la Xina i fa més de tres mil·lennis que ja se'n coneixien les
seves propietats nutritives i preventives de malalties. Els monjos budistes la
van introduir al Japó al segle VII, on molt aviat es va convertir en un cultiu
molt popular. Els vaixells procedents d’Orient la portaven en els seus viatges
i a Europa se’n té referència des del segle XVII. En aquella època, els
missioners van introduir el conreu de les primeres llavors d’aquella
lleguminosa a Europa, però sense massa èxit. Al segle XIX es comença a cultivar
a Estats Units, però la soja no es comença a utilitzar en l’alimentació humana
a Europa i Estats Units fins ben entrat el segle XX. De totes maneres, el
consum de soja als països occidentals encara és molt baix en comparació amb
Orient, encara que les investigacions i descobriments de les últimes dècades
sobre aquest llegum i les seves propietats curatives han fet que el seu consum
vagi en augment.
La soja és un llegum molt ric
nutricionalment. Concretament es caracteritza per un elevat contingut en proteïnes
d’alt valor biològic amb tots els aminoàcids essencials, i també és
extremadament rica en vitamines i minerals. A més a més posseeix un perfil lipídic
molt interessant, ja que és rica en lecitina o fosfolípids, els quals
intervenen en la prevenció i millora de certs transtorns lipídics, com per
exemple els nivell elevats de colesterol en sang.
Tot i que la soja és un llegum,
probablement no estem tant acostumats a consumir-la com a tal, sinó més aviat
en forma d'algun dels seus derivats, com són la beguda de soja, el iogurt de
soja, el tofu, el tempeh o els germinats de soja. Tots aquests productes són
molt interessants, però també es pot consumir la soja com si es tractés de
cigrons o llenties. Una manera molt interessant de consumir els llegums és
barrejar-los amb algun cereal, com per exemple l’arròs, perquè els llegums
acostumen a ésser deficitaris en un aminoàcid –la metionina– i els cereals en
un altre –la lisina–. D’aquesta manera, combinant-los, s'aconsegueixen els vuit
aminoàcids essencials, necessaris per obtenir una proteïna d’alt valor biològic,
equiparable a la proteïna d’origen animal, com pot ser la de la carn, el peix o
l’ou, que ja conté els vuit aminoàcids essencials. Així, si en algun àpat es
combina llegum amb cereal, ja no caldria consumir proteïna d’origen animal en
aquell àpat. Aquesta manera de menjar és molt habitual en persones
vegetarianes, però també és molt recomanable per totes aquelles persones que
han de controlar els seus nivells de colesterol, ja que tots els aliments
d’origen animal en contenen, en canvi els d'origen vegetal n’estan totalment
exempts.
Probablement un dels derivats de la
soja més popular i conegut sigui la beguda de soja. Erròniament anomenada llet
de soja, i és que el terme llet només es pot utilitzar quan es parla de la llet
de mamífers, ja sigui vaca, cabra o la pròpia llet materna. Sovint s’utilitza
la beguda de soja com a alternativa a la llet de vaca en aquelles persones que
presenten una intolerància a la lactosa o una al·lèrgia a la proteïna de la
llet. La beguda de soja és un correcte substitut en aquests casos, ja que al no
contenir lactosa ni les mateixes proteïnes que la llet de vaca, és tolerada sense
problemes per aquestes persones. Ara bé, perquè es pugui considerar la beguda
de soja com una correcta alternativa a la llet de vaca, cal escollir aquelles
begudes de soja enriquides amb calci, ja que del contrari, la soja no conté els
mateixos nivells de calci que la llet, aleshores la dieta podria esdevenir
descalcificant. A més a més la beguda de soja, com tots els aliments d'origen
vegetal, no conté colesterol, a diferència de la llet que sí en té. Per tant
també és molt recomanable per totes aquelles persones que hagin de cuidar la
salut cardiovascular. Tanmateix és un producte molt consumit per les persones
que segueixen una dieta vegana, la qual no inclou cap aliment d’origen animal.
Però cal recordar que la beguda de soja no és l’única beguda vegetal que
existeix, avui en dia també trobem begudes de civada, arròs, espelta o quinoa.
I si es volen utilitzar com a alternativa a la llet també és recomanable que
estiguin enriquides amb calci.
Un altre aspecte molt interessant de
la soja és el seu contingut en fitoestrògens. Aquests són substàncies d’origen
vegetal amb una estructura semblant als estrògens, d’aquí que s’acostuma a
recomanar la soja per prevenir o tractar els símptomes de la menopausa. El
fitoestrògen més comú són les isoflavones, les quals estan presents a la soja,
però també en altres llegums com per exemple els cigrons. A les isoflavones
se’ls atribueix la capacitat de prevenir el càncer de mama, així com tots
aquells símptomes que pot comportar la menopausa, com són les sufocacions,
l’osteoporosi o les patologies cardiovasculars. Això no significa que la soja
sigui el remei a tots els símptomes de la menopausa, però sí que hi ha estudis
que avalen que un consum regular d’isoflavones millora la simptomatologia
associada. Aquest consum es pot fer a través de beguda de soja, iogurts de
soja, tofu, etc., o també mitjançant isoflavones en forma de suplement.
Malgrat les nombroses propietats
beneficioses de la soja, cal destacar que actualment hi ha un gran nombre de
conreus de soja de tipus transgènic, així com també passa amb altres cultius.
Per aquest motiu i, ja que actualment encara no es té la certesa absoluta de
quines conseqüència sobre la salut produeixen aquests tipus de cultius
modificats genèticament, és recomanable optar per les variants de cultiu ecològic.
1 comentari:
Bon dia Sandra, últimament no he sentit a parlar molt bé de la soja, especialment en els casos de càncers de mama depenents d'estrògens.
Abans, en canvi, en algunes dones que tenien o havien tingut càncer de mama se' ls recomanava el consum de soja.
Pots orientar-me una mica??
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada