18 d’oct. 2011

Article: De la teta a la taula

En aquesta ocasió us vull parlar de la introducció dels aliments en els nens i nenes de 0 a 3 anys. Una correcta introducció dels aliments garanteix un bon desenvolupament física i mental dels nadons, i a la vegada ajuda a prevenir problemes de salut.


De la teta a la taula
La introducció dels aliments en els nens de 0 a 3 anys
L’alimentació és un acte conscient, educable i voluntari. Això significa que nosaltres som els responsables de la nostra alimentació i el fet d’escollir uns aliments o uns altres és una decisió personal en funció dels nostres gustos. Els nadons, en canvi, encara no són capaços d’escollir els aliments necessaris pel seu correcte desenvolupament físic i intel·lectual. Aquesta tasca recau sobre els pares i han d’exercir-la amb responsabilitat.
Fins als 6 mesos la llet és l’aliment ideal pel nadó. Aquesta conté tots els nutrients en les proporcions adequades pel seu correcte desenvolupament físic i mental. Però arriba un moment en el qual aquesta ja no és suficient per garantir els seu creixement. La introducció dels aliments no és en absolut incompatible amb la lactància materna, i és recomanable mantenir l’alletament el màxim de temps possible.
Els nadons tenen un sistema digestiu molt immadur i en un primer moment aquest només està preparat per digerir llet. Per aquest motiu, cal que la introducció dels aliments es realitzi d’un manera lenta i progressiva per evitar possible al·lèrgies alimentàries. A continuació unes quantes pautes bàsiques per a una correcta introducció dels aliments:
  • Introduir els aliments en petites quantitats i anar augmentant en funció de la seva tolerància.
  • Deixar un marge de temps de 4 o 5 dies entre la introducció de cada nou aliment, per tal de detectar una possible intolerància o al·lèrgia alimentàries. Si n’introduïm més d’un de cop i causa algun problema no sabrem de quin aliment es tracta i els haurem de retirar tots.
  • No introduir un nou aliment al vespre, ja que si aquest donés algun problema, succeiria a la nit.
  • Retardar la introducció d’aquells aliments més al·lergènics com la clara d’ou, els fruits vermells o els fruits secs. Especialment si existeixen antecedents familiars d’al·lèrgia.
Als 6 mesos, els primers aliments que introduirem són les fruites i els cereals. Pel que fa a les fruites, podem començar amb petites cullerades de suc de fruita natural, abans de passar als purés de fruita pròpiament. Les fruites més recomanables per començar són la pera i la poma perquè són poc al·lergèniques i molt suaus. Posteriorment podem seguir amb el plàtan i mica en mica raïm, albercocs, síndria, prunes, préssec… És interessant barrejar llet als purés de fruita perquè d’aquesta manera n’assegurem una ingesta mínima, perquè pel contrari, quan comencen a ingerir aliments, el consum de llet es pot veure molt disminuït. Cal assegurar-ne una ingesta mínima de 500 ml al dia.
Als 6 mesos també és el moment d’introduir progressivament els cereals. En un primer moment començarem amb els cereals sense gluten per prevenir una possible intolerància, ja que el gluten pot ser difícil de digerir per un nadó.
Als 7 mesos és el moment d’incorporar les verdures. Tal com passa amb la fruita, un bon sistema és triturar-les amb la llet, així se’n suavitza el sabor i no descuidem la ingesta de llet. Els primers vegetals que podem introduir són la patata i la pastanaga, seguides del carbassó, la carbassa i la mongeta tendra. A aquests purés de verdures també hi podem començar a afegir una cullerada de cafè d’oli d’oliva en cru.
També als 7 mesos i després de les verdures començarem a introduir la carn. En primer lloc es recomana la carn blanca com el pollastre, el gall dindi o el conill, tots ells bullits i sense pell. La carn la podem triturar juntament amb la verdura. En aquest moment amb 20 g és suficient per cobrir les necessitats proteiques del nadó, si en donem més quantitat, estarem sometent els ronyons del nostre fill a treballs forçats per eliminar l’excés de proteïna.
Als 9 mesos ja podem començar a donar cereals amb gluten, ja que l’aparell digestiu del nadó cada vegada està més desenvolupat i les digestions cada vegada són millors. D’aquesta manera s’intenta prevenir una possible intolerància al gluten o celiaquia.
A partir dels 10 mesos, i precisament gràcies al progressiu desenvolupament de l’aparell digestiu, comencem a introduir alguns dels aliments que tenen més de risc de provocar al·lèrgia, com per exemple l’ou. Començarem, però, amb mig rovell dur afegit al puré de verdures. Si es tolera bé, passats uns dies podem posar el rovell sencer, però la clara encara no, perquè és molt al·lergènica a causa del seu elevat contingut en proteïnes.
Als 10 mesos s’introdueix també el peix blanc. Aquest es pot barrejar a les farinetes de cereals o als purés de verdures. Als 10 mesos amb 30 g de peix o carn per àpat són suficients. Als 2 anys augmentaríem a 40 g i als 3 anys a 50 g.
A partir de l’any, el nen cada vegada té més capacitat per mastegar aliments. És important que comparteixi taula amb els adults i pugui tocar i provar sabors nous. Als 12 mesos ja poden començar a menjar carns vermelles com la de vedella o porc. També és el moment d’introduir els llegums, comencem amb pèsols i llenties en petites quantitats i barrejats amb el puré de verdures. Mica en mica es poden introduir tots els llegums, però és recomanable passar-los per una passapurés així n’eliminem la pell, que moltes vegades els fa indigestos. I a partir de l’any també es pot donar llet de vaca i els seus derivats, així com l’ou sencer amb rovell i clara.
En aquest moment pràcticament tots els aliments han estat introduïts, només falten uns pocs aliments que acabarem d’introduir fins als 3 anys, moment en el que ja haurien de menjar de tot. Als 24 mesos podem començar a donar els fruits vermells com per exemple les maduixes i també peix blau, però elaborat de manera suau com al vapor o a la papillota. Aquest peix preparat a la planxa, millor no oferir-lo encara als nens perquè és més difícil de digerir i desprèn més olor, amb la qual cosa podria ser rebutjat. I una de les últimes coses que introduirem cap als 3 anys són els fruits secs oleaginosos (avellanes, ametlles, nous..), per una banda perquè són molt al·lergènics i per altra banda per evitar risc d’ennuegament.
Els infants encara no tenen la capacitat de decidir allò que els convé menjar. Per tant no és gens recomanable demanar als nens què volen menjar, perquè ja sabem que les seves predileccions no sempre són variades i saludables. Els pares han de planificar l’alimentació dels seus fills, per tal que aquesta sigui el màxim de rica i variada. També és el moment d’ensenyar hàbits alimentaris saludables, que inclouen menjar de tot, malgrat agradi més o menys. Ara bé, els adults han de donar exemple. Si a casa es menja de tot, serà més fàcil que els nens ho facin. Com més variada i rica sigui la seva alimentació, millor serà el seu creixement i la seva salut.

Cap comentari: