Làctics sí, làctics no...

Què aporten els làctics? Són necessaris en la dieta? Són bons per la salut? Per què els podem substituir? Les respostes a aquestes preguntes i moltes més en el següent article.

Làctics sí, làctics no…

Actualment una de les controvèrsies més habituals en el camp de la nutrició és la utilització o no dels làctics a la dieta. Mentre la medicina ortodoxa els defensa pel seu contingut en calci, hi ha cada vegada més una forta tendència en el cap de la medicina alternativa d’excloure’ls de la dieta amb la finalitat de millorar o prevenir determinades patologies. Però abans de prendre qualsevol decisió al respecte, val la pena conèixer els pros i els contres.

És indiscutible que la llet és un aliment altament nutritiu. És ric en hidrats de carboni simples, concretament en lactosa; a més a més és una font important de proteïnes d’alt valor biològic, especialment caseïna; i també és un aliment ric en greixos, tot i que el seu perfil lipídic el composen principalment àcids grassos saturats i colesterol. I no és menys important el seu elevat contingut en vitamines i minerals, especialment calci, fòsfor, sodi i vitamines A i D.

Tot plegat fa de la llet un aliment extremadament complert, fins al punt que els nadons es poden alimentar única i exclusivament de llet durant els 6 primers mesos de vida. Ara bé, la llet materna i la llet de vaca, tot i que ambdues són produïdes per mamífers, tenen unes característiques molt diferents. Per aquest motiu un nadó no pot ser alimentat amb llet directament de vaca, sense que aquesta hagi estat adaptada prèviament. I és que la llet materna és força més rica en lactosa que la llet de vaca, mentre que la de vaca conté el doble de proteïnes que la materna, 4 vegades més de calci i sodi, i 6 vegades més de fòsfor que la materna. Aquest fet no és d’estranyar si mirem les dimensions d’un nadó acabat de néixer i les d’un vedell. Lògicament la llet de vaca està preparada per alimentar un ésser d’unes dimensions força més grans i per això és més rica nutricionalment. Així que les llets maternitzades que s’utilitzen per elaborar biberons cal que siguin adaptades, per tal d’assemblar-se al màxim a la composició nutricional de la llet materna, perquè l’aparell digestiu d’un nadó no està preparat per assimilar l’excés de proteïnes i minerals de la llet de vaca. D’altra banda, la llet materna és també molt rica en immunoglobulines, les quals passen al nadó quan aquest mama i ajuden a formar les seves defenses. Aquest aspecte, però, és impossible d’imitar en les llets de vaca adaptades, així que donant el pit als nadons s’inverteix en la seva salut i en la prevenció de futures malalties.

A partir dels 6 mesos de vida la llet ja no és suficient per cobrir les necessitats del nadó, així que comença la introducció dels aliments paulatinament: cereals, fruita, verdura, carn, peix… i normalment també s’introdueix la llet de vaca i els seus derivats (iogurt, formatge…) ja sense adaptar. En la majoria dels casos els nadons toleren aquesta llet de vaca sense problemes, però és cert que cada vegada més habitualment es presenten casos d’al·lèrgies a la proteïna de la llet de vaca o intoleràncies a la lactosa. I també cada vegada més ens trobem al·lèrgies i intoleràncies a la llet de vaca en persones adultes i que potser han begut llet tota la seva vida.

Quan es tracta d’una al·lèrgia, el consum de llet o qualsevol derivat s’ha d’evitar totalment, ja que es desencadena una reacció al·lèrgica, podent presentar des d’una erupció cutània fins a un anafilaxi que pot ser mortal. En canvi quan es presenta una intolerància a la lactosa, significa que el budell prim segrega poca lactasa, que és l’enzim encarregat de digerir la lactosa i fragmentar-la en glucosa i galactosa, aleshores normalment apareixen quadres de molèsties gastrointestinals amb diarrea i malestar abdominal. En aquests casos és possible que es toleri una petita quantitat de llet, però si no es pot optar per aquells derivats de la llet amb un menor contingut en lactosa com són el iogurt o el formatge, o avui en dia fins i tot es troben làctics sense lactosa que acostumen a ser ben tolerats per aquestes persones.

Si bé és cert que potser caldria plantejar-se per què cada vegada són més habituals aquests problemes de salut relacionats amb el consum de llet. En la nostra cultura fa  segles que es consumeix llet de vaca i malgrat tot no existien el gran nombre d’al·lèrgies i intoleràncies que hi ha actualment. Probablement l’estil de vida actual hi té un paper important, ja que vivim rodejats d’estrès i aquest deprimeix el sistema immunitari i afecta molt directament a l’aparell digestiu. D’altra banda, segurament la llet que comprem avui en dia al supermercat, dins d’un envàs i que té un període de conservació molt llarg no és la mateixa que es bevien els nostres avis o besavis, que la consumien pràcticament després de munyir, simplement bullint-la prèviament per eliminar-ne els microorganismes, i que el seu període de conservació era molt curt.

Actualment la llet i els seus derivats, com la majoria dels productes que s’adquireixen en un supermercat, s’han industrialitzat. Això fa que la majoria de les llets siguin un producte molt manipulat, el qual es sotmet a un procés d’homogenització per tal d’integrar la fracció lipídica en la fracció aquosa, perquè així no es separin les dues fases quan està en repòs, com antigament que es formava la nata. A més a més es comercialitza llet amb el percentatge exacte de greix desitjat, obtenint així la llet sencera, la semi i la desnatada. I també podem trobar llets enriquides amb qualsevol cosa: omega-3, àcid fòlic, fibra, isoflavones… i que moltes vegades el públic en general no sap ni perquè serveix, però l’impacte publicitari és tant important que porta a comprar-les.

D’altra banda també caldria fixar-se en les vaques de les quals prové aquesta llet. Sovint provenen de grans explotacions ramaderes, alimentades amb pinsos i a vegades medicades amb antibiòtics i hormones. Probablement les vaques que produïen la llet dels nostres besavis pasturaven a l’aire lliure i s’alimentaven d’herba, fet que modificava la proporció de greix de la llet en funció de l’època de l’any.

Així que no és agosarat pensar que els problemes derivats del consum de làctics han aparegut a partir de l’industrialització d’aquest aliment. I de fet, en països que aquestes llets industrialitzades han arribat més tard, progressivament s’està veient com també incrementen els problemes de salut al voltant del seu consum.

I què passa amb el calci que conté la llet? Efectivament tothom associa els làctics amb aliments amb un elevat contingut en calci i així és. Però els làctics també són aliments amb un elevat contingut en fòsfor i aquest interfereix en l’absorció del calci. Tot i que la relació calci-fòsfor és correcte, no tot el calci dels làctics s’absorbeix. Si ens preocupa el calci de la dieta no només cal fixar-se en la quantitat total de calci que ingerim, sinó també en el fòsfor, ja que una dieta rica en fòsfor té un efecte descalcificant. Aquest mineral està present en molt aliments, però destaca sobretot en la proteïna d’origen animal, especialment en la carn.

Per sort, els aliments no tenen mai un nutrient en exclusiva i per aquest motiu podem no consumir algun aliment, ja sigui perquè no ens agrada o perquè no se’ns posa bé, i aconseguir aquest nutrient d’altres aliments. Això també passa amb el calci, tot i que els làctics en són una font important, es pot obtenir calci de molts altres aliments, com per exemple: verdures verdes (bròcoli, créixens, espinacs, cols, mongeta tendra, julivert…), cítrics, ametlles, figues seques, sèsam, tofu, algues, etc. Així doncs, els làctics no són un aliment imprescindible.

I com a alternatives a la llet de vaca actualment es troben una gran diversitat de begudes vegetals, les quals no contenen lactosa i són totalment aptes per al·lèrgics a la proteïna de la llet de vaca i intolerants a la lactosa. La més coneguda és la beguda de soja i tots els seus derivats (iogurts de soja, tofu, tempeh…), però n’existeixen moltes altres. Algunes provenen de cereals com la beguda d’arròs, la de civada, la d’espelta, la de quinoa, la de kamut, la de mill, etc., i altres de fruits secs com la beguda d’ametlles o la d’avellanes. Totes elles es poden utilitzar tant per acompanyar un simple cafè, com per fer una salsa o qualsevol preparació culinària que necessiti llet. A la vegada aporten una gran diversitat de sabors i no contenen colesterol ni pràcticament greixos saturats perquè són d’origen vegetal.

Així que, a qui li agradi la llet i no li doni problemes digestius, és un gran aliment. Però qui no la toleri pel motiu que sigui, hi ha vida més enllà dels làctics!

Errors més comuns a l'hora de fer una dieta

Si voleu conèixer els errors més freqüents que es cometen a l'hora de fer una dieta, us recomano el següent article.

Errors més comuns a l’hora de fer una dieta

Què entenem per dieta?

Sovint s’interpreta la paraula dieta com a sinònim de sacrifici, restriccions alimentaries, passar gana i somniar amb croissants de xocolata. Però realment la paraula dieta prové del grec díaita i significa “estil de vida”. La dieta és el conjunt d’aliments que cada persona consumeix en un dia, car habitualment s’utilitza aquesta paraula com a règim per perdre pes o per tractar determinades malalties. En realitat, sigui bona o dolenta, tot ésser humà té la seva dieta.

Com que la dieta que realitza cada persona no sempre és la correcta pel seu estil de vida, edat, complexió…, sovint és necessari aprendre a realitzar una dieta més afí a les circumstàncies de cada persona per tal de tenir bona salut. Això s’aconsegueix mitjançant una educació nutricional, en la qual s’aprenen hàbits alimentaris saludables en relació a l’estil de vida de cadascú. D’aquesta manera no caldrà que cada any quan s’apropa el bon temps i ens volem posar el biquini haguem de fer règim o “dieta” de nou.

A l’hora de realitzar un règim alimentari per tal de perdre pes, sovint es cometen errors que dificulten aquest objectiu, ja sigui a causa d’un mal assessorament, d’idees preconcebudes o de falsos mites. Alguns dels errors més habituals quan es vol perdre pes són els següents:

• No posar-se en mans d’un professional.

Moltes vegades volem perdre pes pel nostre compte assessorats de forma incorrecta per allò que hem llegit en una revista o ens ha explicat una amistat. Però cada persona és diferent i té unes necessitats concretes, per això el nutricionista confecciona dietes personalitzades adaptades a les necessitats de cada persona.

• Saltar-se algun àpat.

          Deixar de menjar no és la solució sana per perdre pes. Quan ens saltem algun àpat o aquest és insuficient, arribem a la següent ingesta amb molta gana, aleshores mengem més del compte, per tant estem aconseguint l’efecte contrari. Com més fraccionem els àpats al llarg del dia millor.

           Moltes persones opten per no esmorzar, però aleshores arriben al dinar amb moltíssima gana i mengen més del compte. Estan aportant al cos una gran quantitat d’energia que en aquell moment no s’utilitzarà tota i s’acabarà transformant en greix. Altres persones opten per no sopar o sopar només fruita. Aquest és un error molt estès, ja que hi ha el fals mite que això és molt saludable i ajuda a aprimar. Efectivament la fruita és molt sana, però el seu nutrient principal és la fructosa, un hidrat de carboni d’absorció ràpida, el qual aporta una energia immediata, però sempre i quan l’utilitzem en aquell moment, sinó es transformarà en greix i passarà a formar part de les nostres reserves. Si sopem només a base de fruita, probablement menjarem més d’una peça, aleshores la quantitat total de fructosa que aportem al cos serà bastant elevada, al cap de poca estona anirem a dormir i no haurem tingut temps d’utilitzar tota l’energia. Si això ho fem habitualment, aconseguirem l’efecte contrari, enlloc d’aprimar-nos, probablement ens engreixarem. I si consumim un excés de sucres d’absorció ràpida i tenim certa predisposició genètica, podem acabar desenvolupament una diabetis tipus II.

• Disminuir pel nostre compte les quantitats dels aliments.

        Hi ha persones que pensen que si mengen menys quantitat, s’aprimaran. I efectivament, perdem pes quan la ingesta energètica és inferior a la despesa, però per fer-ho no hem de disminuir la ingesta aleatòriament, sinó de forma controlada i només de determinats grups d’aliments. Perquè sinó hi ha el perill d’alentir el metabolisme, és a dir, acostumar al cos a gastar menys. Si això passa, a la llarga costarà molt més perdre pes, perquè el cos s’haurà convertit en un gran estalviador: gastarà molt poc i guardarà molt.

• Desterrar o suprimir determinats grups d’aliments.

El millor mètode per perdre pes i mantenir-lo és la dieta equilibrada. Aquella que inclou tots els grups d’aliments en les proporcions adequades. Aquelles dietes que eliminen per complert un determinat grup d’aliments no són saludables ni equilibrades. En resum, no és un estil d’alimentació que puguem realitzar sempre i tampoc són educatives, perquè no ens ensenyen a menjar correctament, que és la clau de l’èxit.

• Menjar poques vegades al dia.

Sempre es parla que cal realitzar 5 ingestes al dia. Tot depèn dels nostres horaris, però normalment es recomana fer tres àpats: esmorzar, dinar i sopar, i dues petites ingestes: una a mig matí i una a mitja tarda, que ens permetran arribar al dinar i al sopar sense excessiva gana. A vegades pensem que com més vegades mengem, més ens engreixarem, però és al revés, ja que menjant sovint anem aportant al cos l’energia de mica en mica i aquest la pot anar utilitzant. En canvi, si li donem molta energia de cop, no l’utilitzarà tota i el funcionament habitual del cos és transformar els excessos en greix per guardar-los com a reserva.

• Beure poc.

           El cos té diàriament unes pèrdues importants de líquid a través de la respiració, la suor, l’orina, la femta, etc. i aquestes han de ser recuperades prenent líquids, ja sigui en forma d’aigua, infusions, brous vegetals… Si realitzem una bona ingesta de líquid, tindrem una bona diüresi i d’aquesta manera eliminarem toxines i afavorirem la pèrdua de pes.

• No realitzar activitat física.

Aquesta és la gran assignatura pendent. Quan ens plantegem realitzar una dieta d’aprimament moltes vegades estem disposats a fer alguns sacrificis alimentaris, però sovint no estem disposats a realitzar activitat física i aquesta és imprescindible per aconseguir bons resultats. També és cert que hi ha persones que realitzen activitat física, però no segueixen una bona alimentació, fet que a la llarga també pot ser perjudicial. Podríem dir que la dieta és el cinquanta per cent del tractament, i l’activitat física l’altre cinquanta per cent. Una cosa sense l’altra no acostuma a funcionar.

• Substituir àpats per barretes, batuts…

Allò que cerquem els nutricionistes, a part lògicament d’ajudar a aprimar al pacient i que aquest se senti bé, és educar-lo. El procés de realitzar una dieta és sobretot un procés d’aprenentatge, amb l’objectiu de facilitar al pacient tots els recursos necessaris, perquè sigui capaç de gestionar la seva alimentació d’una manera equilibrada i saludable, en funció de les seves necessitats, al llarg de tota la vida. Si substituïm els àpats per barretes o batuts no estem aprenent a menjar, i quan deixem de prendre aquests productes, –perquè no podem alimentar-nos sempre d’aquesta manera, a part que és car i avorrit–, probablement tornarem a menjar tal i com ho fèiem abans, no haurem après a menjar i no serem capaços de mantenir el pes que haurem perdut. 

• Abusar de suplements dietètics, laxants, diürètics…

Aquests tipus de suplements o medicaments no els hauríem de prendre mai pel nostre compte, perquè molts d’ells tenen uns efectes secundaris i sempre han de ser prescrits per un professional qualificat.

• Morir-se de gana.

         Si un dia fem un excés amb el menjar, no pensem que per no ingerir res durant el dia següent resoldrem el problema. Aquesta és una conducta poc sana i acaba portant a un efecte rebot en el pes i a problemes de salut. Per baixar pes i mantenir-lo, és necessari aprendre a menjar i no pas deixar de menjar. De la mateixa manera que fer dieta i passar gana no són sinònims.

• Voler resultats ràpids.

Un error freqüent també és voler perdre pes molt ràpid. Ens despertem tard i tot són presses, ja sigui perquè arriba l’estiu i ens hem de posar el biquini o perquè hem d’anar de casament. Normalment perdre pes ràpid acostuma a ser sinònim de recuperar el pes encara més ràpid. I és que el cos necessita acostumar-se al nou pes, per això s’ha de fer d’una manera progressiva i controlada.

Any nou, nous propòsits

Per tots aquells que us heu proposat canviar d'hàbits alimentaris, aquí teniu uns quants consells.


Any nou, nous propòsits

 Amb el canvi d’any sovint confeccionem unes llargues llistes d’aquelles coses que ens agradaria fer o aconseguir durant l’any que comença. Us sona tot allò de deixaré de fumar, m’apuntaré al gimnàs, faré dieta…?

A deixar de fumar us hi animo sincerament perquè és invertir en salut i esperança de vida. El tema del gimnàs, si voleu el podeu esborrar de la llista, sempre i quan el substituïu per fer qualsevol tipus d’activitat física diària. Per moltes persones consisteix simplement en caminar una hora al dia, altres prefereixen anar en bicicleta, córrer o nedar, i algunes altres prefereixen fer alguna activitat dirigida en un gimnàs. De possibles activitats n’hi ha moltes, només cal buscar aquella que més agrada.

I el tema de fer dieta també el podeu tatxar de la llista, perquè –com sempre us dic– no s’ha de pretendre perdre pes o solucionar problemes de salut amb una dieta puntual i molt estricta, la qual acostuma a ser sinònim de tortura i de malson, sinó que cal plantejar-se la dieta com un canvi d’hàbits alimentaris. Cal adquirir un nou estil de menjar, que permeti estar sa i a la vegada perdre pes, si es necessita, però podent compaginar-lo amb el dia a dia i podent continuar gaudint del menjar. Aquest canvi d’hàbits pot ser progressiu, de fet és recomanable que sigui així. Per exemple, podem plantejar-nos incloure un nou hàbit saludable cada setmana, i a la vegada anar mantenint els que ja hem introduït.

Alguns d’aquests hàbits saludables, que podem incloure setmana a setmana i que ens ajudaran a gaudir d’una millor salut, poden ser els següents:

·      Beure com a mínim 1,5 litres d’aigua al dia.

·      Consumir de 2 a 3 peces de fruita repartides al llarg del dia.

·      Ingerir entre 400 i 500 g de vegetals al dia, combinant crus (amanides…) i cuits.

·      Introduir cereals integrals.

·      Consumir llegums com a mínim 2 cops a la setmana.

·      Consumir més peix que carn.

·      Incloure 2 dies a la setmana peix blau.

·      Optar pels làctics semi o desnatats.

·      Utilitzar oli d’oliva tant per amanir com per cuinar.

·      Disminuir el consum de sal.

·      Consumir molt esporàdicament productes de pastisseria, brioixeria, embotits, snacks…

·      Procurar que l’esmorzar estigui format per un cereal (pa, torrades, cereals d’esmorzar…), un làctic (llet o beguda vegetal, iogurt, formatge…) i una fruita. Ja sigui en un únic esmorzar o repartit en dos.

·      Intentar que tant el dinar com el sopar contingui aliments del grup dels farinacis (pasta, arròs, llegum, patata…), gran varietat i abundància d’aliments del grup dels vegetals (amanides, verdura cuita…) i una petita porció d’aliment del grup dels proteics (peix, carn, ou…). I a més a més de postres podem incloure una fruita o un làctic.

·      No oblidar berenar. Es pot optar per fruita, fruits secs, iogurt, pa, torrades…

De cara a aquest nou any que comença també us animo a reflexionar sobre la sostenibilitat en alimentació. Venim de les festes de Nadal, en les quals normalment els excessos alimentaris són força protagonistes. Les setmanes abans vivim immersos en un absolut consumisme, no només de regals, sinó també de menjar. Moltes vegades es compren quantitats exagerades d’aliments, que sovint s’acaben llançant, i a més a més ens aferrem a consumir aliments que potser a casa nostra ara mateix no estan de temporada i han de viatjar des de l’altra banda de l’oceà amb el cost econòmic i mediambiental que això suposa. En aquestes festes tot això és molt evident, però si hi reflexionem, sovint aquesta manera de comprar és una constant en moltes llars.

Finalment, no cal parlar també de la gran quantitat d’envasos que porten els aliments i que es llencen a diari a tot el món. Us heu plantejat mai quantes ampolles de plàstic o tetrabricks en llencen diàriament a nivell mundial? Per tot això, si és possible, decantem-nos per productes de proximitat, frescos i poc processats, la nostra salut ens ho agrairà i el medi ambient també. Cal que fem un consum responsable.

Aliments de temporada

A cada època de l'any, els seus aliments...

Nadal sense empatxos

Consells perquè els àpats de Festes afectin el menys possible a la bàscula i per evitar sentir-se empatxat.

Nadal sense empatxos

Temps enrere durant les Festes s’aprofitava per reunir a la família i menjar aquells aliments que eren poc habituals i que escassejaven. L’alimentació del dia a dia constava fonamentalment d’aliments d’origen vegetal com verdures, hortalisses, cereals i llegums. Els aliments d’origen animal eren escassos i cars, així que es destinaven a celebracions especials i àpats festius, per això per Nadal era habitual “matar el gall”, com diu la cançó.

Actualment, però, el consum de proteïna animal s’ha generalitzat. Se’n menja cada dia i  vàries vegades. Els aliments d’origen vegetal s’han vist relegats a un segon terme i els aliments d’origen animal –i en especial la carn– s’han convertit en els protagonistes de l’alimentació de moltes persones, juntament amb altres aliments excessivament calòrics i rics en greixos i sucres.

Avui en dia es menja de tot a tota hora, independentment de l’època de l’any. Això fa que en el món occidental en general hi ha una sobrealimentació i especialment d’aliments molt calòrics, com per exemple embotits, brioixeria industrial, llaminadures, plats precuinats, snacks, refrescos... Durant les Festes es sumen els excessos alimentaris habituals a més excessos, perquè així ho marca la tradició. Però realment caldria racionalitzar els àpats d’aquests dies i pensar que no cal aixecar-se de la taula totalment empatxat, sentir-se malament durant tota la tarda, patir males digestions, dormir malament, i a sobre repetir aquesta sensació en els sis o més àpats festius. Pensem que es gaudeix més de les Festes sense problemes digestius.

Si no volem sentir-nos empatxats de Nadal a Reis i si no volem recuperar en pocs dies aquells quilos que durant l’any tant ha costat perdre, pensem que durant les Festes només haurien de ser 6 els àpats amb excessos alimentaris:

• El sopar de Nadal
• El dinar de Nadal
• El dinar de Sant Esteve
• El sopar de Cap d’Any
• El dinar de Cap d’Any
• El dinar de Reis

En aquests àpats normalment es menja més del compte i generalment plats molt calòrics rics en greixos i sucres. A més a més es rega tot amb força alcohol i es fan llarguíssimes sobretaules en les que moltes vegades es continua picant i bevent.

Per tal que aquestes Festes afectin el menys possible la bàscula i per evitar sentir-se empatxat, aquí teniu cinc consells:

• Primer consell

Consumir els aliments i els plats tradicionals d’aquests dies només en els àpats pròpiament festius (els 6 anteriors), no abans, entremig, ni després.

• Segon consell

Un cop a taula i amb el menjar al davant, decidir prèviament què menjarem i quina quantitat de cada cosa. Cenyir-nos a allò que hem decidit i no repetir.

• Tercer consell

Pel que fa a les begudes, de les opcions que hi hagi, també decidir què beurem i quina quantitat. És important treure’s la set amb aigua, i el vi o el cava prendre’l amb moderació. Amb 1 o 2 copes per àpat seria suficient, ja que l’alcohol conté una càrrega calòrica important.

• Quart consell

En el moment de les postres també cal decidir allò que menjarem de tot l’assortit que hi hagi. Posar al plat les porcions que vulguem, saborejar-les i no repetir. Evitar seguir picant durant la sobretaula, ja que en aquests àpats interminables es va picotejant i moltes vegades es perd la noció de tot allò que s’acaba menjant.

• Cinquè consell

Aprofitant que aquestes Festes normalment són dies de vacances és bo, necessari i altament recomanable realitzar algun tipus d’activitat física, la qual ajudarà a compensar una mica els possibles excessos.

I amb tot això, només resta gaudir racionalment i amb salut dels àpats d’aquests dies.

Bones Festes!

Bones Festes!

Canvis alimentaris per millorar la salut

Mai és tard per canviar d'hàbits i així beneficiar-se de millores en la salut. En aquest article us ho explico!



Canvis alimentaris per millorar la salut

Menjar és important. Els aliments són necessaris perquè aporten els nutrients que permeten funcionar i desenvolupar correctament el cos humà. Però, per altra banda, menjar també és un acte social, inscrit dins d’una tradició cultural i a vegades fins i tot religiosa. La manera d’alimentar-se està marcada per factors econòmics i per una llarga tradició cultural de cada territori. Aquesta tradició transmetia de generació en generació uns coneixements gastronòmics, que en aquest món actual estressat, globalitzat i sota la influència de la publicitat s’han anat perdent.

En les darreres dècades i especialment als països occidental, l’extraordinari progrés de la tecnologia alimentària, la xarxa de fred i el transport permeten que es pugui consumir qualsevol aliment durant tot l’any. El consumidor té accés a aliments ja elaborats per fer més còmoda la seva preparació i consum, i això influeix decisivament en els hàbits alimentaris de la població. La disponibilitat d’aliments destinats a la demanda de la creixent població estrangera, augmenten també la diversitat d’aliments disponibles per la població autòctona.

Als països desenvolupats els hàbits alimentaris es caracteritzen per un consum excessiu d’aliments que superen les necessitats d’energia i d’alguns nutrients, com els sucres, les proteïnes i els greixos d’origen animal; que contrasta sovint amb carències en determinades vitamines i minerals. La nostra societat tendeix a un patró alimentari hipercalòric, hiperproteic, amb un elevat contingut en greixos i amb un baix aport d’hidrats de carboni. Això és el reflex dels canvis en l’estil de vida, que han reduït el temps que es dedica a comprar i a preparar els aliments.

Progressivament ens hem allunyat de la dieta mediterrània, que era considerada un dels patrons alimentaris més saludables del món, basat en el consum de cereals, llegums, verdures, peix, fruits secs, oli d’oliva… La dieta mediterrània es considera una dieta equilibrada, perquè aporta tots els nutrients en les quantitats necessàries per tal de mantenir un òptim estat de salut.

És important ser conscients que cal una educació nutricional, que passa per canviar alguns hàbits alimentaris i així tornar a adquirir aquells hàbits saludables que proporcionen benestar físic i emocional. Canviar hàbits no és fàcil, perquè hi ha una tendència inconscient a continuar fent les coses d’una determinada manera, i per altra banda la societat condiciona moltes actuacions mitjançant la publicitat i els costums. Simplement mirant la tele, fullejant qualsevol revista o passejant pel carrer ens inciten a menjar contínuament. Ara bé, realitzar una alimentació sana i equilibrada requereix d’una mínima planificació i també posar-hi una mica de temps i ganes. Cal una actitud conscient i una bona predisposició, a més a més de força de voluntat, per anar introduint a poc a poc nous comportaments, que al final seran molt beneficiosos. Simplement modificant uns quants hàbits alimentaris, sense necessitat de fer dieta, es pot realitzar una alimentació equilibrada i més saludable. No es tracta, ni molt menys, de canviar de forma radical el nostre comportament alimentari d’un dia per l’altre. Però sí que seria bo reflexionar-hi i anar incorporant a poc a poc nous hàbits a la nostra alimentació, que a la vegada ajudaran a prevenir un gran nombre de malalties, relacionades directament amb una mala alimentació.

A continuació trobareu uns quants consells, que tenen com a principal objectiu promoure hàbits alimentaris saludables:

·       Menjar a poc a poc i mastegar bé.

·       Menjar una gran varietat d’aliments, però no en gran quantitat.

·       Beure com a mínim 1,5 litres d’aigua al dia.

·       Moderar el consum de begudes alcohòliques.

·       Introduir cereals integrals.

·       Ingerir 500 g de vegetals al dia, combinant crus i cuits.

·       Consumir de 2 a 3 peces de fruita diàries.

·       Consumir més peix que carn.

·       Optar pels làctics semi o desnatats.

·       Utilitzar oli d’oliva tant per amanir com per cuinar.

·       Disminuir el consum de productes de pastisseria i brioixeria.

·       Disminuir el consum d’embotits.

·       Disminuir el consum de sal.

·       Moderar el consum de plats preparats.

·       Practicar activitat física de manera regular.