20 de des. 2013

Escudella per Nadal...

Si voleu saber l'origen de l'escudella, aquí us ho explico. I si us interessa el seu contingut nutricional o els efectes sobre la salut que té aquest plat, també ho podeu trobar en el següent article.



Escudella per Nadal…
I brou depuratiu per després de Festes

L’escudella de Nadal és probablement l’Escudella en majúscules. La paraula escudella a l’Edat Mitjana es referia al bol amb el qual se servien les sopes i els plats amb salsa,  més endavant el continent va passar a anomenar el contingut. L’escudella era un plat que es menjava diàriament. Té el seu origen en les famílies pageses que bullien les viandes que tenien a l’hort i al rebost (originàriament no s’hi posava patata, ja que aquest ingredient no va arribar a la cuina catalana fins a un o dos segles després del contacte amb Amèrica). Hi havia la versió del dia a dia que contenia hortalisses i ossos i poca carn; i la versió de festa que tenia hortalisses i més carn. Als Països Catalans es deia que l’escudella de festa havia de tenir “els Quatre Evangelistes”: porc, gallina, vedella i xai.

Tradicionalment de la carn d’olla que conté l’Escudella de Nadal se’n fan canelons pel dinar de Sant Esteve. Però per poder tenir suficient carn pels canelons, realment es necessita molta carn d’olla, d’aquí que l’Escudella de Nadal acostuma a ser força carregada.

Els ingredients d’una bona escudella acostumen a ser: carn d’olla variada i en abundància (porc, xai, gallina… i la tradicional pilota) i també algunes verdures (pastanaga, patata, nap, carbassa, api, porro, col…). Després de bullir tot això durant unes quantes hores, s’aparten els ingredients i al brou que en resulta s’hi couen els tradicionals galets. Els galets és probable que originàriament fossin macarrons que es tallaven per fer més fàcil agafar-los amb la cullera a l’hora de fer sopa.

L’Escudella de Nadal nutricionalment és un plat molt ric en greixos saturats i colesterol, que provenen de la carn que s’afegeix en la seva elaboració, i també conté hidrats de carboni provinents de la pasta. Per molts vegetals que s’hi afegeixin no es pot considerar un plat ric en fibra, ja que aquests normalment només s’hi posen per donar sabor i després no s’acostumen a menjar.

Es podria dir que no és un plat massa apte o del qual no haurien d’abusar les persones que tenen colesterol o àcid úric. El contingut en colesterol de l’escudella és indiscutible, tota la carn que s’hi posa en conté. Sovint quan l’escudella està en repòs i es refreda apareix una capa de greix a la part superior. Aquest podria ser el símil d’allò que passa amb aquest greix a l’interior de les artèries del cos. Aquesta acumulació de plaques de greix a nivell arterial, dificulta la correcta circulació de la sang, podent donar lloc a la llarga a un infart o a un ictus, quan la sang no arriba correctament al cor o al cervell a causa d’aquests taps de greix que ho impedeixen. Però per Nadal no només conté colesterol l’escudella, sinó també molt altres plats. El colesterol és un greix que es troba a la majoria d’aliments d’origen animal: carn, peix, marisc, ous, làctics… I d’alguns d’aquests també se n’abusa durant les festes.

A part de colesterol, l’escudella també és un plat ric en àcid úric. L’àcid úric es forma a partir de la degradació de les purines que contenen molts aliments. En situació normal l’excés d’àcid úric s’elimina a través de l’orina, però quan els nivells són molt elevats, no es pot eliminar i s’acumula en diferents parts del cos, especialment al dit gros del peu, donant lloc a un atac de gota. La carn en general conté purines i aquestes es dissolen fàcilment a l’aigua de cocció, per aquest motiu encara que no es mengi la carn que s’ha utilitzat per preparar-la, el caldo en si de l’escudella és molt ric en purines. Un altre gran enemic de l’àcid úric és l’alcohol, ja que aquest impedeix l’eliminació de l’àcid úric a través de l’orina. Durant aquestes festes, sovint s’oblida que l’alcohol és l’acompanyant de l’àpat i no al revés. Un altre aliment que conté àcid úric i que se’n consumeix força en aquestes dates és el marisc. Per contrarestar tot això, les persones que pateixen de gota, haurien de disminuir el consum d’aquests aliments que augmenten l’àcid úric, però sobretot augmentar molt la ingesta de líquids, especialment d’aigua, per tal d’augmentar la diüresi i així poder eliminar l’excés d’àcid úric a través de l’orina.

No oblidem que durant les festes no només es mengen en excés aliments rics en greixos i colesterol, que a la vegada també contenen proteïna, de la qual també se’n consumeix més de la necessària. Durant aquests dies també s’abusa sovint dels dolços, els típics torrons, que van baixant durant les postres i les llargues sobretaules. No és d’estranyar que amb tota aquesta bomba calòrica i degudament banyada amb alcohol, aparegui més d’una indigestió. Cal moderació en aquests àpats, perquè el dia següent es pugui celebrar sense mals de panxa, ni mal de cap…

Amb tot això, sovint s’acaben les festes amb la sensació d’haver menjat massa, d’estar embafat i fins i tot d’haver agafat algun quilet. Doncs bé, a part de tornar a la normalitat en els àpats, cal que torni a casa la verdura i la fruita, que durant les festes desapareixen per complet. Fruites i verdures són riques en aigua, vitamines, minerals, fibra i antioxidants, que ajudaran a netejar el cos dels excessos de Nadal. A més a més per potenciar aquesta neteja podem canviar l’escudella per un brou depuratiu. Simplement es tracta de bullir ceba, api i julivert durant uns 20 minuts (sense sal ni oli) i anar bevent aquest brou durant el dia. Aquesta és una manera de beure líquid, però a la vegada aquest caldo ajuda a depurar l’organisme, sobretot perquè conté molt de potassi que té un elevat efecte diürètic. A més a més a l’hivern amb el fred és molt agradable beure un caldo calent, perquè també ajuda a escalfar el cos.

Amb tot això, només resta gaudir racionalment i amb salut dels àpats d’aquests dies.

Bones Festes!

Cap comentari: