17 març 2012

La menopausa I

Al llarg de la vida, el cos de la dona passa per diferents etapes i la menopausa és una d'elles. Si l'afrontem amb optimisme i cuidem la nostra alimentació, pot ser una etapa plenament satisfactòria.

La menopausa (I)
Una etapa en la vida de la dona
En el transcurs de la vida el cos va passant per diferents etapes i cada una d’elles comporta uns canvis a nivell físic. En les dones, la menopausa és una etapa més que experimenten al llarg de la seva vida. En la majoria de casos té lloc al voltant dels 50 anys, moment en el qual la dona està a la plenitud de la seva vida i amb molts anys per endavant. Per això val la pena cuidar-se adequadament en aquest moment.
Si per una cosa es caracteritza la menopausa -a part òbviament de la retirada de la menstruació- és per un seguit de canvis fisiològics que presenta la dona en aquests anys. La majoria d’aquests canvis són deguts a la disminució de la producció d’estrògens. Si bé és cert que no totes les dones els experimenten en la mateixa intensitat.
Sufocacions
Un dels símptomes que més freqüentment pateixen les dones durant els primers anys de la menopausa són les sufocacions. Tot i que aquestes poden ser molt intenses en algunes dones i inexistents en altres. La causa és la disminució de la producció d’estrògens, els quals afecten l’activitat de l’hipotàlem, glàndula situada al cervell, que s’encarrega de regular diferents funcions com la temperatura corporal, la gana, la set o la son.
Hi ha alguns factors que afavoreixen l’aparició de sufocacions, com per exemple l’estrès, l’obesitat, les begudes calentes, l’alcohol, els canvis de temperatura o els aliments picants. Per millorar les sufocacions pot ser molt útil el control de l’estrès i sobretot la pèrdua de pes en els casos que sigui necessari. I per disminuir tant la freqüència com la intensitat de les sufocacions va molt bé prendre vàries vegades al dia infusions de sàlvia, ja que aquesta planta millora la circulació perifèrica i té un efecte diürètic.
Alguns canvis d’aquest període
En algunes dones, la disminució de la producció d’estrògens també es pot manifestar en forma d’irritabilitat, ansietat o una major dificultat per dormir. Altres noten una major sequedat vaginal o infeccions d’orina de repetició com a conseqüència dels canvis en el pH vaginal. Per exemple, els nabius vermells (arándanos rojos) poden ajudar a tractar les infeccions d’orina, ja sigui en forma de suc o de suplement nutricional.
A causa de la disminució de l’irrigació sanguínia disminueix l’aportació de nutrients a alguns teixits del cos, per aquest motiu és habitual l’augment de la caiguda del cabell i la sequedat de les ungles. A més a més, també es produeix una disminució de la síntesi de col·lagen i elastina, per la qual cosa és habitual perdre elasticitat a la pell, així com notar-la més seca. Per millorar aquests símptomes pot ajudar la utilització de suplements com el llevat de cervesa o les perles d’oli d’onagra.
Canvis en la composició corporal
Així com les sufocacions són quelcom que no afecta a totes les dones en aquesta etapa, pràcticament la majoria d’elles sí que experimenta uns canvis en la seva composició corporal. En aquest període de la vida, i com a conseqüència dels canvis hormonals, té lloc una disminució de la massa muscular i pel contrari un augment de la massa grassa.
La massa muscular té activitat metabòlica, i en el moment que aquesta disminueix també ho fa el metabolisme. Com a conseqüència d’això les necessitats energètiques es veuen disminuïdes. Si amb l’edat no adaptem la ingesta a les noves necessitats energètiques, el més habitual és que es produeixi un augment progressiu de pes. Per tal de mantenir el pes amb els anys s’aconsella disminuir progressivament la ingesta energètica, en la mesura d’un 5% menys als 40 anys, un 10% als 50 anys, un 20% als 60 anys i un 30% als 70 anys.
Per altra banda l’espai que ocupava la massa muscular perduda, el passa a ocupar la massa grassa, produint-se un augment d’aquesta sobretot a la zona abdominal. Es tendeix a perdre cintura i apareix en alguns casos l’anomenat “flotador”.
Moltes dones que havien mantingut un pes estable durant tota la vida, en aquest moment noten com fàcilment tendeixen a engreixar-se, tot i menjar el mateix que abans. És important no acomodar-se en aquesta situació i no deixar que els quilos es vagin acumulant a poc a poc. Si és necessari cal posar-se en mans d’un professional de la nutrició, per tal que ens doni pautes alimentàries adaptades a les necessitats actuals, així com detectar petits errors que es puguin cometre i que puguin portar a l’augment de pes. Allò que no és gens recomanable és començar a restringir la ingesta pel nostre compte o començar a provar dietes suposadament miraculoses.
Generalment els homes tenen un major risc de patir malalties cardiovasculars, però en aquesta etapa de la vida el risc de les dones s’equipara al dels homes, especialment si l’acumulació de greix abdominal és elevada. Es pot moderar l’acumulació de greix abdominal, minimitzar la pèrdua de massa muscular i prevenir l’aparició de malalties cardiovasculars adaptant la dieta a la nova situació i sense oblidar l’activitat física.
Ja que sobre l’alimentació durant la menopausa se’n poden dir moltes coses, en parlarem extensament en el Pànxing del proper mes.