25 de maig 2010

Article: La lactància materna

En l'edició de maig de la revista Pànxing he escrit un article que segur pot ser d'interès per les futures mares, on parlo de les magnífiques propietats que té la llet materna pels nadons i de com ha de ser l'alimentació de la mare per gaudir d'una bona lactància.




La lactància materna

Pot semblar d’entrada que el tema de la lactància només interessa a un sector molt petit de la població, però hem de tenir en compte que tots hi hem passat i que és una etapa molt important de la vida.

Durant molts segles els nadons han sobreviscut gràcies i només a la lactància materna. Avui en dia, però, les dones disposem d’alternatives i podem escollir si volem donar el pit al nostre fill o optar per alimentar-lo amb llets adaptades. Abans de prendre una decisió tant important, la mare necessita disposar de tota la informació possible al respecte. Per això és important destacar els grans avantatges que suposa la lactància materna, tant per la mare com pel fill. Hem de tenir en compte que l’objectiu sempre ha de ser fer el millor pel nounat. Pensem que l’alimentació ideal pel nadó durant els primers mesos de vida és la llet de la seva mare.

La llet materna es considera un aliment únic, impossible d’imitar o aconseguir artificialment d’una manera exacta. La composició nutricional de la llet dels diferents mamífers canvia considerablement en funció de la velocitat de creixement del nou ésser. Això fa que no es pugui alimentar un nadó amb llet de vaca, ni un vedell amb llet humana, ja que estaríem interferint en el seu desenvolupament al donar-li una concentració de nutrients superior o inferior a la que necessita.

En els casos que la mare no pugui donar el pit al seu fill per múltiples causes, les llets adaptades cobreixen les necessitats bàsiques del nadó i aporten els nutrients que calen pel seu correcte desenvolupament. Però sempre que es pugui, i encara que sigui per un breu període de temps, és millor optar per la lactància materna. Però per què?



Propietats de la llet materna

Diversos estudis parlen del vincle que es crea entre la mare i el fill durant l’alletament i el benestar que experimenta el nadó a l’escalf del pit de la seva mare. Però si ens centrem en els aspectes nutricionals, la composició de la llet materna varia des del principi de l’alletament fins al final. La composició nutricional d’aquesta llet s’adapta constantment a les necessitats del lactant.

Des del moment en que una mare comença a donar el pit al seu fill, la seva llet passa per diferents etapes. La llet que se segrega durant els primers tres o quatre dies s’anomena calostre. Aquest és molt ric en proteïnes i concretament en un tipus determinat de proteïnes, les immunoglobulines, les quals contenen anticossos de la mare que es transfereixen al sistema immunològic del nadó. El greix del calostre té un elevat contingut de betacarotens (provitamina A), fet que dóna un cert color ataronjat a aquesta llet, i també és molt rica en vitamines del grup B i seleni. Així doncs, encara que la mare no tingui intenció de donar el pit, és importantíssim fer-ho durant aquests primers dies pels enormes beneficis que ofereix el calostre a la salut del nounat, i que la llet de cap laboratori és capaç d’imitar.

A partir del tercer dia passem del calostre a la llet de transició. Progressivament va disminuint la concentració de proteïnes i d’immunoglobulines, i augmenta la quantitat d’hidrats de carboni i greixos, convertint-se així en una llet més calòrica per garantir el creixement del nadó. I a partir del quinzè dia aproximadament ja podem parlar de llet madura.

El component principal de la llet és l’aigua -al voltant del 88%-, seguida d’hidrats de carboni, proteïnes, greixos, vitamines i minerals. L’hidrat de carboni majoritari en la llet és la lactosa, però a part també conté altres sucres que afavoreixen el desenvolupament de la flora intestinal del nadó, ajudant a prevenir el restrenyiment. Pel que fa a les proteïnes de la llet madura, aquestes són imprescindibles per garantir el correcte desenvolupament del nounat, tot i que la seva concentració és inferior a la del calostre. Finalment, la composició del greix varia significativament en funció de l’alimentació de la mare. Si aquesta fa una alimentació rica en olis vegetals (oli d’oliva, fruits secs, etc.) i no tant en greixos d’origen animal, la seva llet serà més rica en àcids grassos essencials, els quals contribuiran a un bon desenvolupament cerebral i neuronal del nadó. Com en qualsevol dieta equilibrada és recomanable que la mare moderi el consum de greixos saturats (carns, embotits, mantegues, etc.) i potenciï els greixos poliinsaturats, especialment l’omega-3 del peix blau. Podem afirmar que la llet d’una mare ben alimentada, serà de millor qualitat.

Hem vist que la llet materna passa per diferents etapes des del calostre fins que arribem a la llet madura. Però cal explicar a més a més que aquesta llet també varia durant la presa, essent més líquida i rica en lactosa en els primers minuts (com si fos un primer plat lleuger). Això prepara l’estómac del nadó per digerir el greix i les proteïnes que surten al final de la presa. Per aquest motiu és important buidar tot el pit abans de passar a l’altre, així el nen satisfarà millor la seva gana i augmentarà de pes correctament. I al llarg del dia la concentració de nutrients de la llet també canvia, essent més rica en greix a la nit que durant el dia, afavorint que el nadó s’atipi més i allargui més entre presa i presa.

Veiem doncs que la lactància materna té enormes beneficis pel nadó, però també per la mare, ja que donant el pit s’afavoreix una ràpida recuperació de la matriu, també és una important prevenció contra el càncer de mama, contribueix a la normalització del pes de la mare després del part, i no cal dir que és molt més econòmica que les llets adaptades.



Alimentació de la mare durant la lactància

La lactància materna suposa una important despesa energètica per la mare. El greix corporal emmagatzemat durant els últims mesos d’embaràs s’utilitzarà per fer front a aquesta demanda diària de llet, facilitant així la normalització del pes. Però cal posar especial èmfasi en l’alimentació de la dona lactant, per tal d’ingerir tots els nutrients necessaris per la fabricació diària de la llet.

Durant la lactància l’alimentació de la mare hauria d’augmentar unes 500 Kcal diàries per cobrir la despesa energètica que suposa l’alletament. De la mateixa manera les necessitats de macronutrients (hidrats de carboni, proteïnes i greixos) i també de micronutrients (vitamines i minerals) es veuen augmentades.

A part d’energia i nutrients, les necessitats de líquid de la mare lactant també augmenten i molt, perquè l’aigua és el component principal de la llet que segregarà. Per això, és important beure entre 2’5 i 3 litres de líquid al dia. Com a nutricionista recomanaria que aquest líquid sigui a base de begudes nutritives com llet, beguda de soja o d’ametlles, orxata de xufla, sucs de fruita o liquats, brous i infusions, que a més a més d’ajudar-nos a augmentar l’energia que necessitem, ens aporten hidrats de carboni, proteïnes, vitamines i minerals. És importantíssim ingerir alguna d’aquestes begudes abans de cada presa, perquè la ingesta de líquid afavoreix la pujada de la llet, i així també contrarestarem la pèrdua de líquid, sucre, calci i altres substàncies presents en la llet que alimenta al nounat. Si abans de cada presa la mare no beu, probablement després augmentarà la sensació de set, i si es fa en repetides ocasions disminuirà molt la secreció d’orina i aquesta serà molt concentrada. És important que la ingesta de begudes nutritives també es realitzi durant les preses nocturnes per evitar així una possible deshidratació o una hipoglucèmia.

Hem de tenir en compte que la llet se segrega cada dia a demanda del nostre fill. Per aquest motiu es fabrica a partir dels nutrients presents en els aliments que ingereix la mare. Hi ha alguns aliments com els espàrrecs, la carxofa, la ceba o l’all que contenen substàncies aromàtiques que modifiquen el gust de la llet i pot ser que el nadó la rebutgi. Si això succeeix, és aconsellable evitar-los, tot i que si la mare n’ha menjat durant l’embaràs és possible que el nadó els reconegui i els accepti. D’altra banda, si el nadó té còlics, aquests poden millorar si la mare pren infusions de comí o anís estrellat. Per últim cal recordar que la nicotina i la cafeïna també s’excreten a través de la llet, és a dir que en ocasions una de les causes d’insomni infantil és la cafeïna present en el cafè o les begudes de cola, que els nadons reben a través de la llet materna.

L’Organització Mundial de la Salut reclama la importància de la lactància materna durant els sis primers mesos, car s’ha comprovat que els infants criats amb el pit tenen menys possibilitats de contraure infeccions o al·lèrgies, i demostren un millor desenvolupament del sistema nerviós. L’alletament dels fills és una opció plenament personal que cada mare ha de prendre amb llibertat, això sí, tenint en compte que més enllà dels seus desitjos i complicacions familiars i laborals, ha de decidir què és el millor pel seu fill.


Cap comentari: