25 de juny 2013

El menú infantil

Com mengen els nostres fills? Cal preparar un menú especial per ells? Aquí trobareu uns quants consells sobre l'alimentació dels més petits.


El menú infantil

Tot nadó durant els seus primers mesos comença alimentant-se de llet, per continuar progressivament amb els cereals, la fruita, les verdures, la carn, el peix… i així fins assolir la introducció de tots els aliments durant els primers anys de vida.

Quan els nens comencen a menjar fruita, se’ls preparen purés amb fruites variades (poma, pera, plàtan, taronja…); les farinetes de cereals també són d’allò més variades, fins i tot porten una barreja de 8 cereals diferents; i quan es preparen purés de verdures també se’n van incorporant de diferents, com el carbassó, la carbassa o la pastanaga.

En aquesta edat, en la que l’infant encara ho pren pràcticament tot triturat, la seva dieta és rica i variada en diversitat d’aliments. A mesura que van creixent, mengen amb més autonomia i es van incorporant altres aliments. Però sovint els pares descuiden la gran varietat de fruites, verdures i cereals que prenien de més petits, per donar pas als menús típicament infantils. Aquests menús, moltes vegades, per adaptar-se als gustos dels menuts, es restringeixen a molt poca varietat d’aliments.

Des de fa uns anys, fins i tot als restaurants és habitual trobar un “menú infantil”, que acostuma a estar format d’un primer plat de macarrons o espaguetis i d’un segon plat de carn arrebossada, nuggets de pollastre o croquetes, tot acompanyat de les patates fregides congelades de rigor i ketchup o maionesa en abundància. I de postres que no falti un gelat i com més gran millor.

Si això s’acompanya d’un esmorzar i un berenar moltes vegades incomplerts o prefabricats a base de brioixeria industrial i sucs envasats, cada vegada ens trobem més infants als que no agrada la fruita, la verdura i el peix, però perquè des que se’ls donava en forma de puré, pràcticament no n’han tornat a tastar. És molt important introduir aquests aliments a la dieta habitual del nen. De fet, no caldria introduir-los, sinó només mantenir-los de quan el menú del nadó ja els contenia. Un infant en el moment que ja se li han introduït tots els aliments no ha de menjar una cosa diferent dels adults. Cal que tota la família mengi el mateix, junts i a taula, perquè així el nen aprendrà dels grans i els imitarà, però cal que els adults donin bon exemple. Si el pare o la mare rebutja la verdura o el peix, el nen ho aprendrà i també ho farà.

Si volem que els infants mengin de tot, cal preparar els aliments de forma apetitosa pel nen, que visualment li vinguin ganes de menjar-s’ho. Això s’aconsegueix posant molts colors al plat, jugant amb diferents tipus de verdures, tallant-les de formes diferents i utilitzant coccions variades perquè provi diferents textures. El nen també ha d’aprendre a apreciar el sabor natural dels aliments, per tant cal fugir d’acompanyar-ho tot de salsa de tomàquet, maionesa o ketchup, perquè al final necessitarà menjar-ho tot amb aquestes salses perquè li agradi. Es poden utilitzar com a recurs algunes vegades amb algun aliments en especial que li costi menjar, però no com a hàbit. I perquè a un nen li vingui de gust menjar una cosa, també és molt important que l’impliquem en l’elaboració del plat.

No podem pretendre que un nen es mengi un plat d’espinacs o coliflor només bullits, perquè probablement a molts adults tampoc els vindria de gust, però si aquesta coliflor la preparem amb patata i una beixamel amb una miqueta de salsa de tomàquet i després la gratinem, probablement sí que se la menjaran. I el peix, enlloc de fer-lo sempre arrebossat, perquè no agafem un filet sense espines i el fem al forn amb patata i ceba, o a la tardor podem substituir la patata per moniato, que és dolç i els encanta, i així ens adaptem al aliments de cada temporada. I les amanides, si els costa menjar-ne, els podem preparar un gaspatxo o bé un liquat de pastanaga, tots dos són un entrant fantàstic a qualsevol àpat i ple de vitamines.

Si durant la infància, el nen no s’acostuma a menjar de tot, el menú infantil sovint perdura durant l’adolescència i després trobem adults que continuen alimentant-se de menús típicament infantils: pasta o arròs de primer i carn de segon. Pel contrari aquests adults presenten una “al·lèrgia” visual al color verd, taronja o vermell que es troba en gran varietat de fruites i verdures. I no dubteu que això acabarà passant factura en la seva salut.